Per començar un clàssic : Mariners
Després de molts anys omplint blocs i blocs de ninotets , i una mica per deixar tranquils als de casa, de tant : "Té, vols mirar els últims dibuixos? " Sí, val...", "Aquests ja me'ls havies ensenyat.....", "Oh sí , molt maco....però què en faràs d'això..." i també per ensenyar les possibilitats d'aquesta petita maravella del meu Ipad, provo d'obrir aquest Blog, per així deixar al vostre criteri seguir-lo, comentar-lo o senzillament ignorar-lo sense cap problema.
MARINER IV – Una història
ResponEliminaTothom el coneix per Gagarin. Va venir al món en un indret on cada nit el cel representa
un espectacle rutilant. En aquella petita illa atlàntica, la bellesa i el misteri de la volta estelada el va sacsejar desde ben petit, i la gent gran del poble encara el recorda com aquell belluguet que els empaitava amb ràfegues de preguntes sobre l’univers i l’astronomia, i amb relats inacabables de projectes i viatges a l’ espai.
Quan es va fer gran, la realitat es va encarregar d’ escombrar la fantasia i d’ofegar els projectes grandiloqüents. Va ser llavors, però, que el jove Gagarin va trobar sobre els vaixells l’ aire que necesitava: Una professió digna i un espai propici per continuar acostant-se als misteris dels astres,i les constel.lacions.
El mar, li ha permès aprendre molt del cel. I poc a poc, han revifat els vells somnis de viatges impossibles i la seva vocació de narrador i de navegant de l’ espai, heroic i solitari.
Ara, els companys del vaixell, contagiats del seu entusiasme, escolten els relats, però sovint algú el fa baixar de l'espai amb contundència :
“Val mes que persegueixis les estrelles de mar, que les del cel són fugisseres”
MARINER IV – Una història
ResponEliminaTothom el coneix per Gagarin. Va venir al món en un indret on cada nit el cel representa
un espectacle rutilant. En aquella petita illa atlàntica, la bellesa i el misteri de la volta estelada el va sacsejar desde ben petit, i la gent gran del poble encara el recorda com aquell belluguet que els empaitava amb ràfegues de preguntes sobre l’univers i l’astronomia, i amb relats inacabables de projectes i viatges a l’ espai.
Quan es va fer gran, la realitat es va encarregar d’ escombrar la fantasia i d’ofegar els projectes grandiloqüents. Va ser llavors, però, que el jove Gagarin va trobar sobre els vaixells l’ aire que necesitava: Una professió digna i un espai propici per continuar acostant-se als misteris dels astres,i les constel.lacions,.
El mar, li ha permès aprendre molt del cel. I poc a poc, han revifat els vells somnis de viatges impossibles i la seva vocació de narrador i de navegant de l’ espai, heroic i solitari.
Ara, els companys del vaixell, contagiats del seu entusiasme, escolten els relats, però sovint algú el fa baixar de le nau amb contundència :
“Val mes que persegueixis les estrelles de mar, que les del cel són fugisseres”