Després de molts anys omplint blocs i blocs de ninotets , i una mica per deixar tranquils als de casa, de tant : "Té, vols mirar els últims dibuixos? " Sí, val...", "Aquests ja me'ls havies ensenyat.....", "Oh sí , molt maco....però què en faràs d'això..." i també per ensenyar les possibilitats d'aquesta petita maravella del meu Ipad, provo d'obrir aquest Blog, per així deixar al vostre criteri seguir-lo, comentar-lo o senzillament ignorar-lo sense cap problema.
dissabte, 31 de desembre del 2011
ON THE BARBER SHOP....
dilluns, 26 de desembre del 2011
una altre parell de mariners, i una historia de la Maria, Gracies
Una fotografia recuperada entre una barreja de papers antics, L'atzar ha reunit i conservat dins una vella capsa de sabates un plec desordenat d'estampes, factures, receptes, fulletons i algún retrat. Els papers són ara escampats sobre la taula i ell es mira amb atenció la fotografia d'un home jove, vestit de mariner. Darrera, hi ha una data i el nom d' una ciutat. Ell tanca els ulls i s'endinsa a través del passat boiròs dels darrers anys, fins a recuperar la claretat del dia que que es va fer aquella fotografia. Després de tant de temps, recupera amb nitidesa els detalls d'aquell moment. Però sobretot reviu intensament el somni que aquells dies impulsava el ritme del seu cor: Recòrrer el món des dels vaixells -encara que fós des de la cuina- li havia permès conèixer terres i cultures. Llavors però, a punt de fer els quaranta, es proposava ancorar vaixell de la seva vida. I havia triat la costa del Maresme, al Mediterrani espanyol, com el lloc idoni per construir el seu futur. Lluny, ben lluny del crus i llargs hiverns del seu país. Lluny també dels perills i de la inseguretat que l'havien acompanyat en els seus viatges. L'assoleiada costa catalana seria sens dubte el millor marc on fer realitat el seu somni. Regentar un restaurant vora el mar.
Va ser des de la mateixa capital on s´havia fet la fotografia, que una setmana després, el mariner va emprendre la direcció contrària a la Mediterrànea. L' arrauxada passió que el va apartar del somni del restaurant mariner, el va portar a un altre país fred, i a una feina grisa.
Tot recollint els papers escampats sobre la taula, ell es pregunta fins a quin punt era inevitable que la rauxa , la passió , el fred i la rutina esdevinguessin tan aviat tristesa i enyorament.
MARINER II, una història
D’un temps ençà, el mirall li torna el rostre de la seva mare.
El reflex del seu el seu propi front ample i dels seus ulls grans i lluminosos, d’un color fosc, indefinible, composen davant seu, mentre es pentina, una imatge que li fa pensar, inevitablement, amb la dòna que agombolà la seva infantesa. Després, rememora imatges inconexes. Les llargues absències del pare, el seu posat sorrut durant les curtes estades a casa. També la cantarella dels coneguts quan la ella el duia de la mà cap a l’escola. El nen és igual que tú, però serà alt com el seu pare.
El seu destí estava marcat per la tradició familiar, i va estudiar a l’escola nàutica. Va compartir sempre amb el seu cosí jocs, i aprenentatges. Tot anava tot tan bé, al costat d’aquell col.lega intrèpit, que sempre sabia què calia fer…
Va ser el més absurd dels accidents que va ensorrar els seus il.lusionats projectes. La mort sobtada del cosí va omplir el poble de llàgrimes, i va instal.lar el dolor en els cor de tothom
Ell, amb la tristesa enganxada a la pell,i el rostre sever, va fugir molt lluny. Al Pacífic sud. Una feina dura, on ningú li retreu els seus renecs, ni del seu posat sorrut.
Tot just ara, els vents humits del mar comencen a diluir, la ràbia. D’un temps ençà, ha endolcit la seva expressió.
D’un temps ençà, sommia sovint que torna a casa.
diumenge, 18 de desembre del 2011
divendres, 16 de desembre del 2011
dimecres, 14 de desembre del 2011
dimarts, 13 de desembre del 2011
diumenge, 11 de desembre del 2011
Subscriure's a:
Missatges (Atom)