Després de molts anys omplint blocs i blocs de ninotets , i una mica per deixar tranquils als de casa, de tant : "Té, vols mirar els últims dibuixos? " Sí, val...", "Aquests ja me'ls havies ensenyat.....", "Oh sí , molt maco....però què en faràs d'això..." i també per ensenyar les possibilitats d'aquesta petita maravella del meu Ipad, provo d'obrir aquest Blog, per així deixar al vostre criteri seguir-lo, comentar-lo o senzillament ignorar-lo sense cap problema.
Aquests personatges els hi haurás de donar vida!!!, Tenen cos?? o sols són retrats??
ResponEliminal'altre dia en parlava amb l'Angels que estaria be que la gent pogués escriure la historia de cada un
ResponEliminad'ells, a veure que en surtiria. De fet quan els he fet , a mi sempre em dona la impresió que els
conec, segur que tots tenen una historia.
Ella és encara la noia alegre i valenta que el mariner va enamorar.
ResponEliminaEstà segura que no es va equivocar quan, inconscient, sota la influència d’un dolç encanteri, va acceptar la duresa del tracte. Crear una família marcada pels reptes: les separacions, la soletat en les dificultats i la intensitat dels retrobaments.
Ell també agraeix al destí haver posat en el seu camí aquella noia. Sempre amb el rostre serè i el somriure a punt. Sense retrets, i amb l´empenta per portar al món i criar les tres filles.
A mesura que ha crescut la família, ell s’ ha afanyat en la promoció professional per a garantir el benestar en la seva càlida llar llunyana.
Ella pensa, mirant el retrat, que les noves responsabilitats del seu home li han endurit el gest. Per ell sap de les dificultats de comandar persones i mitjans , de la impossibilitat de satisfer les espectatives dels patrons. Sap que, amb el nou càrrec, ell està descobrint la pitjor cara de la solitud, que no té res a veure amb l’ espai, ni amb la distància.